Últim dia: Edimburg

Ens despedim del nostre amfitrió Douglas i ens dirigim cap al sud en direcció a Edimburgh. Pel camí ens aturem en un petit poble anomenat South Queensferry i que està situat al fiord del riu Forth (Firth of Forth). Allà aprofitem per fer algunes fotos dels dos ponts que creuen el fiord en aquest punt: l'un és el ferrroviari (del 1884) i l'altre, el de cotxes.

Tornem a Edimburg per acabar de passar el dia i tornar a caminar pels seus carrers. I en descobrim de nous. Avui, com que s'apropa el cap de setmana, tota la ciutat està molt més animada amb espectacles pel carrer i molt ambient.

Aquí el nostre viatge ja s'acaba, només ens queda agafar l'avió per tornar cap a casa.

Resseguint la costa est d'Escòcia

Ja en la recta final del nostre viatge, només ens queda anar baixant cap al sud per tornar al nostre punt de partida. Anem resseguint la costa i el primer lloc on parem és a St Andrews, ciutat amb un gran passat històric i també coneguda per ser la meca del golf. Destaquem l'enorme catedral en ruines que es caracteritza per haver estat la més gran i important d'Escòcia i també el castell.

Continuem la ruta fent parada a alguna altres pobles mariners d'aquesta costa com ara Crail i Anstruther. Són com petits Cadaqués però això sí, a l'escocesa.

Recomanat pel nostre amfitrió del B&B, ens aturem a Falkland, poblet de l'interior amb un impressionant palau que presumeix per tenir la pista de tennis més antiga d'Escòcia. Com sempre només l'hem pogut fotografiar per fora ja que hem arribart més tard de... quina hora? Sí, home, de les cinc!
El poble presumeix de tenir unes casetes medievals, que, ja posats a fer similituds, podríem dir que seria com un Rupit a l'escocesa.

Finalment, ens parem a Cowdenbeath on passarem la nit. Res a destacar pel que fa a la seva bellesa, però sí per la gent que hi hem conegut. Començant pel simpàtic i parlador Douglas, propietari del B&B, i en Juan, un valencià propietari d'un restaurant espanyol on hem sopat (per primer com amb estovalles a la taula) i que fa 26 anys que viu a Escòcia. I aquest és el quadre que tenia penjat a la paret del seu restaurant!

La ruta dels castells

La zona d'Aberdeen és coneguda per la ruta dels castells, és per això que aprofitem l'ocasió per visitar-ne uns quants, com ara el de Dunottar, el de Crathes i el de Fraser.Són cars de visitar i nosaltres ens vam decidir pel de Dunottar que és una castell en ruines situat en un penya-segat que cau sobre el mar.

 
Per acabar el dia vam arribar-nos al castell de Balmoral molt famós per ser la residència d'estiu de la família reial britànica, però no el vam poder visitar perquè estava tancat. Val a dir que la majoria d'atraccions turístiques tanquen les portes al voltant de les cinc, cosa que fa  que els mediterranis no hi arribem mai a temps.

També vam visitar el poble de Ballater, a prop del castell de Balmoral, molt curiós ja que sorprèn veure en alguns comerços una mena de rètols que indiquen que aquell comerç és proveidor de Balmoral quan hi ha la família reial.

Aquesta nit el nostre Bed&Breakfast és a Pitlochry, una localitat certament molt bonica i agradable, com els propietaris del Bed&Breakfast que ens acullen.

De ruta per la regió del Whisky

Després de deixar enrera el misteri de la Nessie i la ciutat d'Inverness, ens endinsem cap a la zona del riu Spey, molt coneguda per les seves destileries escoceses: Cardhu (ara propietat de Jonhy Walker), GlenFiddish, GlenRothes, GlenGrant (ara propietat de l'empresa italiana Campari),...

Aquí, hem pogut visitar la destileria de Glen Grant a on vam disfrutar d'una visita privada i personalitzada a les seves instal·lacions (és que a l'hora que hi vam anar, no hi havia ningú més que volgués visitar-la. Hehehehe)

I no us ho perdeu, aquesta d'aquí sota és l'aigua amb la que elaboren el whisky. Té un to marronós degut al filtrat de la pròpia terra de la zona. (el color del whisky però no ve pas d'aquí sinó dels barrils que fan servir per madurar-lo que són reciclats de vins espanyols de Xerès i de Bourbon americà)

A la recerca del monstre del llac Ness

Ens acostem al lloc més emblemàtic i alhora més misteriós d'Escòcia: el llac Ness. Aquí decidim fer un petit creuer pel llac a la recerca de la Nessie.

Val a dir que a part de veure algun castell interessant a la vora del llac, com el de Uquhart, i d'apreciar la seva immensitat, la Nessie no ha aparegut per enlloc.

Eilean Donan, un castell de película

De camí cap a Inverness, ens aturem a veure el castell d'Eilean Donan. Castell famós per aparèixer en diverses pel·lícules (Els immortals, BraveHeart, una peli d'en James Bond també,...)

Després d'un dia força llarg amb alguna incidència que no val la pena comentar, arribem a un B&B als afores de Dingwall. Tot i l'aspecte rural, realment podem dir que l'interior era d'allò més perfecte. Tot cuidat al mínim detall. Molt recomanable si es va per aquella zona (Newton Croft BandB)

En ferry cap a l'illa d'Skye

Sortim d'Oban per dirigir-nos a Fort William la capital de l'oest de les highlands. Al costat de Fort William s'hi troba la muntanya més alta d'Escòcia, el Ben Nevis, d'uns 1.300 metres d'alçada. Continuant amb la tradició meteorològica d'Escòcia, la muntanya estava tapada per núvols i ben poca cosa hem pogut veure.

Una mica més enllà, arribats al poblet de Mallaig, ens disposem a carregar el cotxe dins el Ferry que ens portarà fins a la illa d'skye.

L'illa d'skye no té res a veure amb les illes que estem acostumats a veure al mediterrani però això si, tot molt rural i autèntic (tot està ple d'ovelles i cabres!)

Aquí experimentem per primer cop les carreteretes d'un sol carril (plenes de 'passing places' per deixar passar els cotxes que et venen de cara o ocasionalment alguna ovelleta que es creu pel camí)

Com a cosa força impressionant a destacar de l'illa és el Kilt Rock, uns penya-segats on hi ha una cascada que cau directe al mar des de 200 metres d'alçada.

Continuem la ruta: vorejant el llac Lomond

Avui, ja amb una mica més de pràctica a la carretera hem deixat el Bed and Breakfast d'Stirling en destinació a Oban.

Pel camí, hem fet parada a Balloch, que es troba a la part sud del llac Lomond i que també té un "castellet" però amb un enorme parc!

Passat Balloch, hem anat vorejant el llac fins arribar a la pintoresca localitat de Luss. Aquí hem pogut veure unes casetes molt ben cuidades amb flors per tot arreu. Molt turístic i pintoresc tot plegat.

Seguint amb la tònica de pobles pintorescs, Inveraray ha estat la nostra següent parada. Aquí no podia faltar tampoc el seu castell pertanyent al clan escocès Campbell i les seves vistes emboirades al llac, en aquest cas el llac Fyne.

De camí, hem descobert una petita església (una mica tètrica) on hi hem trobat les possibles reliquies del rei escocès Bruce, Robert Bruce (que no l'springsteen!).

Ja per acabar el dia, arribem a Oban, poblet i port de pescadors que és on passarem la nit. Avui, podem dir que el temps sí ha estat "típicament" escocès: plugim/xirimiri tot el dia.

Fem nit al King Knoll a Oban: http://kingsknolloban.com

En ruta: primer dia

Avui només llevar-nos hem agafat el nostre primer taxi per traslladar-nos fins a l'agència de lloguer de cotxes (arrossegar-nos a peu amb les maletes des de l'hotel fins a l'agència hagués estat demanar massa).

Estavem una mica neguitosos amb això de conduir per l'esquerra. I no ens faltaven motius: una parella de davant nostre ha sortit del carrer conduint per la dreta (en direcció contrària) i nosaltres fent un giravolt hem topat amb una vorera. Més enllà del petit ensurt, la resta ha anat tot "sobre rodes"! :)

Una vegada sortits d'Edimburgh hemfet camí cap a Paisley. I per què Paisley i no Glasgow? Doncs bàsicament perquè Paisley és la ciutat del famós empresari tèxtil Mr. Coats (Sr. Abrics pels amics) que, mireu per on, va decidir venir a posar una de les seves fàbriques a la comarca d'Osona, a Borgonyà. A Paisley per tot arreu es veu la petjada dels germans Coats (tenen estatues, edificis i esglésies dedicades a ells)

Un cop dinats, ens dirigim a la ciutat d'Stirling, ciutat emblemàtica pel seu castell i pel seu monument a en Mel Gib...ai! William Wallace! el gran combatent escocès (tothom encara recorda Brave Heart, oi?)

Fem nit a un bed and breakfast a Stiling: http://www.coralinnbb.co.uk

Passejada per Edimburgh

Aquest matí, per culpa del clima, hem pujat i baixat 3 o 4 cops de l'habitació de l'hotel. No acabàvem de tenir clar quina roba posar-nos. Tot i que fa sol, l'aire és fred i res ens fa pensar que no es posi a ploure en un moment o altre.

Avui hem fet una visita pel carrer més famós i turístic d'Edimburgh anomenat Royal Mile (Milla Reial)) i que va des de l'antic castell fortificat fins a la residència actual de la Reina Isabel quan visita la ciutat. Molt maco i molt medieval, sí senyor!

Just en aquest carrer hem visitat una casa típica del segle XVII de 6 pisos on encara es respira l'ambient de l'època. Tenien llums que anaven amb oli de peix i deixaven la casa "ben" perfumada. Pel que sembla tenir rates a casa en aquella època era tan habitual com ara tenir mosques.

Després de fer un mos, a la tarda hem pujat fins al turó de Carlton. Per pujar-hi hem fet drecera, però quina drecera!!! Hem descobert la Jacob's Ladder o Escala de Jacob que després de dinar ens ha anat bé per pair.
Un cop a dalt la vista era impressionant.

Ara, baixem fins a la part nova de la ciutat (Princes Street i Princes Gardens). Aquesta part ja té el tràfec d'una gran ciutat amb botigues, hotels, oficines, etc. Els jardins que hi ha aquí al centre de la ciutat són realment envejables.

Per sortir de les multituds momentàniament, ens endinsem en un cementiri del segle XIX on hi podríem haver rodat una pel·li de terror.